DILEMA

 
Dilema

Fa uns dies a traves d'una persona coneguda vaig anar a sopar a casa d'una parella amb una nena uns 2 anys la situació que vaig poder veure era la d'uns pares que abusaven de l'alcohol i porros en poc mes de 2 hores que vaig estar allà el pare es va prendre 5 llaunes de voll dam ja emportava algunes mes i dos porros la mare 3 llaunes i 2 porros el sopar de la nena va ser un biberó que ja estava preparat anteriorment van comprovar que la llet no estigués en mal estat i l'hi van donar perquè el prengués ella soleta.Jo en quant em va ser possible em vaig tocar el dos

aquesta situació segon vaig saber després és quotidiana i habitual.. Però del que estic segur és que no és l'ambient ni la situació idònia per a la petita. I el meu dilema és que fer passar del tema no és el meu problema, o posar el tema en coneixement dels serveis socials, vosaltres que opineu?

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 comentaris a l'entrada: DILEMA

  1. triLLina diu:

    Home, serveis socials crec que seria una mica exagerat…

    Potser hauries d’intentar parlar amb la persona que et va portar a aquell sopar i tractar que sigui ell/a (que segurament hi té més confiança) qui els hi comenti subtilment alguna cosa a la parella.

    Tot i això, vés amb peus de plom. Els pares es solen pendre molt malament les crítiques a l’educació que dónen als seus fills.

    En fi, compte amb on et poses!

    Sort;)

  2. No hi ha cap dilema. Saps el que has de fer… només cal que ho facis! Per motius laborals tinc contacte amb molts casos com el que descrius i el “suposat” dilema que planteges fa que continuin sense resoldre’s perque “ningú” s’hi vol inmiscuir. Un petó.
    Pd: si aquesta nena fos la teva filla o la teva neboda o algú molt proper i els seus responsables legals actuessin com tu mateix has explicat, pensaries el mateix que ara et planteges?

  3. Boira diu:

    Jo abans de fer res intentaria assabentar-me bé de la situació. I parlar amb l’altra persona, tal i com t’ha dit la Trillina. És una situació molt complicada, i podries sortir perjudicat tu, la nena, i els pares de la nena. Jo aniria amb compte. Però intentaria esbrinar alguna cosa més.

  4. roser diu:

    Si has valorat la situació parlant-ne amb algú que els coneix de prop, el contacte es pot fer o fer arribar des duns quants fronts.
    Tenen família prop? Avis, tiets, algú amb qui poder contactar. La família sol protegir els més menuts i tenen més possibilitat legal d’incidir dins l’àmbit familiar.
    Saps o saben ells si va a la llar d’infants, gaurderia…?Hi ha la possibilitat de contactar i demanar un seguiment de com se l’atén, si han observat deixadesa, o algun factor alarmant.
    La qüestió de l’assistent social no t’ha de fer por. Primer perquè solen mostrar discreció i no han de implicar-te directament, qualsevol ha pogut parlar del cas amb ells, ni que sigui l’excusa mèdica de fer seguiment de control de vacunacions, jo que sé, n’he sentit de tota mena. A més hi ha possibilitat de la trucada al telèfon d’atenció a la infància, que al 012 et donaran. Jo no m’hi pensaria tant, si no s’actua ràpid davant de sospites, et penediries sempre de no haver dit res si passés quelcom. Ara, et regalo la papereta, aquestes coses fan sentir molt malament. Una abraçada, ets “un gran tipus”, d’això se’n diu cor valent.

  5. Jo Mateixa diu:

    Quina mena de relació tens amb aquesta parella, son amics teus?? si es el cas evidentment hi has de parlar seriosament amb ells.

    Has vist lo del nedo que han trobat a Girona?? o el cas de la Madeleine??, doncs això, qui no vol un fill que prengui mesures i si en tenen que assumeixin les seves responsabilitats com a pares.

    Em reitero, hi ha qui no hauria de ser pare/mare, per que ni s’ho mereixen ni en sabràn mai 🙁

    Bon findeeeeeeeeeeeee!!!

  6. nimue diu:

    quan vols adoptar una criatura et fan passar les mil i una! després qualsevol pedorra es pot quedar embarassada! joeeeeeeeeerrrrr! és que m’altera el tema que ni t’imagines!

    Evidentment, denunciar el cas. Els adults ens podem defensar sols la majoria de les vegades. Els xiquets no. Davant del dubte, sempre protegir els xiquets.

  7. LlunA diu:

    Desprès del teu passeig pel meu blog…m´he decidit a fer-te una visita. El tema del que parles és complicat. Suposo que si jo estiguès segura d´aquesta situació, que és realment habitual…ho faria i parlaria amb algú com serveis socials. és molt trist que nens petits hagin de conviure en ambients com el que descrius

  8. ddriver diu:

    no estaria de mes que ho fesis si com dius es una situacio habitual.Si es algo esporadic perque hi ha un convidat tampoc caldria crec jo,pero si es sovint…una criatura no es mereix un ambient aixi

  9. striper diu:

    A Tots haviat fare una previa algun post i explicare la decisio. Si voleu encara podeu deixar la vostra.

  10. Hola,
    crec que primer el mes important es saber si aquesta situacio es habitual.
    Si ho es crec que el primer es parlar amb els pares, per complicat que sigui i si no entren en rao doncs seguir amb el seguent pas.
    Si la situacio no es habitual, no trobo que sigui una situacio massa maca, però no s’ha d’exagerar.

    apali!

    una forta abraçada!

Els comentaris estan tancats.